Abans de llegir el nom d’un plat ja hem decidit si una imatge mereix la nostra atenció.
A les xarxes socials, aquesta primera decisió passa en segons. Per això la fotografia gastronòmica no comença quan es dispara la càmera, sinó molt abans: definint què ha de comunicar cada imatge, quina experiència representa i on apareixerà.
Aquest projecte parteix d´un restaurant a Barcelona amb una particularitat: dues propostes completament diferents segons l´hora del dia. Una carta de desdejunis i una proposta nocturna més social. El repte era fer visible aquesta diferència sense convertir el perfil en la suma de dos restaurants.
El repte
Un error habitual en fotografia gastronòmica és construir una única estètica i aplicar-la indistintament a tota la carta.
Però si l’experiència canvia quan canvia l’hora, la fotografia també ho hauria de fer.
Aquí no tenia sentit fotografiar un esmorzar i un sopar amb la mateixa llum. Tampoc no tenia sentit crear dos universos visuals completament independents.
La solució estava en un punt intermedi: mantenir una mateixa identitat i utilitzar la llum com a llenguatge per diferenciar cada moment del dia.
La direcció d’art
Abans de la sessió es va definir un sistema visual capaç de repetir-se en diferents formats i canals: Instagram, Stories, Google i altres punts de contacte on la fotografia funciona com a primera impressió del restaurant.
De dia, la fotografia parteix de la llum natural que realment existeix a l’espai. Una llum neta, oberta i directa que permet veure textures, colors i detalls i, sobretot, fa que la imatge se senti com una extensió de lexperiència real del local.
De nit, el codi canvia.
La mateixa taula, elements de vaixella compartits i una lògica d’enquadrament coherent conviuen amb una llum més baixa, càlida i contrastada. Una il·luminació que no busca únicament fer el plat desitjable, sinó reproduir la sensació de ser-hi quan cau la nit.
No es van construir dues identitats visuals. Es van construir dos moments dins una mateixa identitat.
La paleta, els enquadraments i ledició de la imatge mantenen la continuïtat. La llum és la variable que canvia.
I aquesta decisió no és només estètica. Cada fotografia respon a una pregunta de negoci: quina experiència estic venent i en quin moment del dia vull que l’usuari s’hi imagini? Perquè una bona fotografia gastronòmica no només mostra el que hi ha sobre la taula. També t’hauria de fer entendre quan vols seure-hi.
