En plena era dels agents d’IA, en què el web està cada vegada més condicionat per la intel·ligència artificial, WordPress fa temps que treballa en una sèrie de projectes enfocats en dos grans objectius: construir una infraestructura comuna perquè desenvolupadors, plugins i altres serveis puguin treballar amb models d’IA de manera estandarditzada, i aconseguir que els agents puguin entendre què és capaç de fer un web WordPress i actuar-hi.
Aquesta iniciativa (AI Building Blocks for WordPress) està formada principalment pels projectes Abilities API, AI Client i MCP Adapter, i configura un nou escenari en què les interfícies gràfiques deixen de ser l’única manera d’interactuar amb WordPress.
En aquest article repasso aquests projectes un per un per entendre per què són rellevants en aquesta nova era del desenvolupament amb WordPress:
Abilities API: què sap fer WordPress
Es tracta d’una nova API, disponible des de la versió 6.9 de WordPress, que facilita als diferents actors (plugins, temes, agents…) la capacitat d’entendre i interactuar amb les funcionalitats disponibles en un web.
Durant molts anys, WordPress ha ofert maneres d’interactuar amb aquestes funcionalitats mitjançant funcions PHP, hooks, la REST API, etc. Tanmateix, fins ara no hi havia res que actués com a registre comú. L’Abilities API és precisament això. A través d’aquesta API i mitjançant les anomenades abilities, un sistema pot entendre de manera estructurada quines coses pot fer un WordPress.
La documentació de WordPress per a desenvolupadors descriu una ability com una unitat concreta de funcionalitat registrada amb un nom únic que segueix el patró namespace/ability-name. Una ability té un nom, una descripció, pot definir els paràmetres que accepta i el resultat que retorna mitjançant JSON Schema, i pot incloure una funció que controli qui té permís per executar-la.
Per exemple, les abilities podrien ser una cosa semblant a això:
- core/read-settings
- core/read-content
- core/read-users
- mi-plugin/generate-report
A priori, es poden entendre com a funcions PHP amb noms diferents, però hi ha diferències. Per exemple, les abilities estan descrites de manera que altres aplicacions les poden descobrir i interpretar. Això és important perquè, de fet, l’Abilities API no és estrictament una API per a la IA. Una ability es pot utilitzar des de PHP, des de les interfícies de WordPress, automatitzacions, aplicacions externes o qualsevol altre sistema. El que és rellevant per a la IA és que aquesta capa converteix les funcions del CMS en operacions estructurades i llegibles per màquina (machine-readable). I aquest és exactament el tipus d’informació que necessita un agent per saber quines eines té disponibles.
A més, WordPress ofereix endpoints REST per descobrir i executar abilities. Per defecte, una ability no està disponible mitjançant REST, de manera que cal habilitar-la explícitament, i la seva execució continua limitada per l’autenticació i pel permission_callback definit per a la ability.
Això és clau si parlem d’agents. En aquest cas, permetre que la IA conegui les capacitats de WordPress no significa que tingui accés sense restriccions al nostre CMS.
AI Client: una interfície comuna per utilitzar models d’IA
Ja hem vist que l’Abilities API ajuda els sistemes a descobrir què pot fer WordPress. AI Client funciona just en la direcció contrària. Aquesta interfície ha arribat amb la versió 7.0 i serveix perquè WordPress pugui utilitzar models d’intel·ligència artificial.
Resumint-ho molt, AI Client proporciona una API PHP agnòstica perquè els plugins i els desenvolupadors puguin enviar prompts a models d’IA sense haver de construir tota la integració per a un proveïdor concret.<br/>
És a dir, fins ara, cada plugin que volgués connectar-se amb un model havia de resoldre l’autenticació, els errors, la configuració, la compatibilitat, etc. de manera independent. Amb AI Client, en canvi, tenim una capa intermèdia que s’encarrega d’això, centralitzant part de la infraestructura i normalitzant la interacció. Quedaria així:
Abans: Plugin 1 -> API d’OpenAI | Plugin2 -> API d’Anthropic | Etc.
Ara: Qualsevol plugin -> AI Client -> proveïdor disponible
Segons la documentació oficial, l’objectiu és reduir la duplicació de SDK i sistemes de configuració i proporcionar una infraestructura estable per al transport, les credencials, la invocació i els controls d’accés.
Una qüestió interessant que es menciona a la documentació és que, a WordPress, aquesta solució s’organitza en una arquitectura de dues capes:
- L’AI Client que ja coneixem, un SDK que gestiona la comunicació amb els proveïdors, la selecció de models i la normalització de les respostes.
- Un wrapper de WordPress que adapta aquest SDK a les convencions i a l’ecosistema de WordPress.
A més, em sembla important mencionar que WordPress no envia informació del nostre web a OpenAI, Anthropic ni a cap altre proveïdor pel simple fet d’incorporar AI Client al seu nucli (Core). No s’integren funcionalitats d’IA directament al CMS, sinó que WordPress ofereix la infraestructura sobre la qual es poden construir aquestes integracions.
De moment, s’han desenvolupat oficialment tres implementacions per integrar els proveïdors més populars, Anthropic, Google i OpenAI, però qualsevol pot desenvolupar els seus propis plugins per integrar altres proveïdors sense cap problema.
Dues direccions diferents
Fins aquí, l’esquema és força clar. Amb AI Client, WordPress pot utilitzar un model d’IA i, amb Abilities API, pot descriure quines són les seves pròpies capacitats de manera estructurada.
Per tant, ens queda saber com fer que un agent d’IA extern descobreixi aquestes capacitats i les pugui utilitzar com a eines.
Aquí entra en joc el famós MCP.
MCP: WordPress parla l’idioma dels agents
Model Context Protocol. Res que no coneguem ja. Un protocol obert dissenyat per estandarditzar la manera com les aplicacions d’IA es connecten amb altres eines o fonts d’informació.
Bàsicament, permet que una aplicació descobreixi quines eines ofereix un altre sistema i com les pot utilitzar.
WordPress està treballant en un MCP Adapter que connecta aquest protocol amb l’Abilities API per traduir les abilities de WordPress a conceptes que pugui entendre un client MCP i les exposa com a eines o prompts disponibles per als agents.
Amb això, ara ja tenim una visió molt més completa:
WordPress registra les seves capacitats amb Abilities API, l’MCP Adapter les exposa utilitzant un protocol que els agents poden entendre, i l’agent descobreix aquestes habilitats (eines) i decideix quines utilitzar per resoldre una tasca concreta.
Per tant, amb aquest flux, WordPress es pot convertir en un sistema que els agents d’IA poden gestionar.
El nou paradigma de WordPress
La clau és entendre que Abilities API, AI Client i MCP no són simplement tres noves funcionalitats de WordPress, sinó que conformen una nova estructura a través de la qual la IA pot interactuar amb el CMS.
AI Client permet que WordPress utilitzi models d’IA, Abilities API permet descriure de manera estructurada què sap fer i MCP permet que els agents descobreixin aquestes capacitats i les utilitzin com a eines. Aquest és l’esquema amb què ens hem de quedar.
Durant molts anys, WordPress ha estat dissenyat perquè hi puguin treballar dos tipus d’actors: els usuaris habituals, que editaven el CMS des del panell d’administració, i els desenvolupadors, que editaven el codi o treballaven mitjançant API. Ara s’obren les portes a un tercer actor: els agents d’IA. Estarem atents a com continua evolucionant el web.
