Publicar amb freqüència no garanteix que un compte creixi. En restauració, la diferència és construir una línia de continguts reconeixible, mantenir-la en el temps i mesurar quins formats generen més visibilitat i interacció.
Aquest és el cas d’un restaurant 100% plant-based al centre de Barcelona que partia d’una comunitat de 3.456 seguidors a Instagram a l’inici de la gestió. Vuit mesos després, va arribar als 7.145 seguidors —un creixement acumulat del 106,7%—, amb més de 850.000 visualitzacions acumulades durant el període analitzat i pics d’engagement superiors al 6,8% en algunes publicacions.
Aquest cas mostra com una estratègia de continguts sostinguda pot transformar la presència digital d’un restaurant sense dependre d’un únic pic de viralitat.
Per què un restaurant necessita una estratègia de continguts i no només publicar fotos dels seus plats?
Un compte pot publicar molt i, tot i així, no construir una identitat reconeixible. L’estratègia editorial serveix per ordenar què s’explica, com s’explica i quin paper compleix cada format dins de la comunicació de la marca.
En restauració, Instagram funciona com un punt de contacte previ a la visita: permet descobrir la proposta gastronòmica, entendre l’ambient del local i fer-se una idea de la marca abans de reservar o apropar-se al restaurant. Per això, l’objectiu no era limitar-se a mostrar plats, sinó traslladar de manera coherent la personalitat del restaurant a l’entorn digital.
El repte era convertir la proposta real del negoci —cuina plant-based, producte, sala i ambient— en una línia de continguts capaç de generar notorietat, interacció i creixement de comunitat de manera sostinguda.
Quina estratègia fa créixer una comunitat d’Instagram de manera sostinguda?
El treball es va estructurar en quatre línies: estratègia editorial, producció audiovisual, constància en la publicació i optimització mensual a partir de dades.
- Estratègia de continguts. Construcció d’una línia editorial coherent al voltant de l’experiència del restaurant, combinant gastronomia, ambient, producte i moments a sala.
- Producció audiovisual. Ús recurrent de reels per mostrar plats, elaboració, ambient i experiència d’una manera més dinàmica que la fotografia estàtica.
- Constància. Publicació continuada de posts, reels i stories, evitant dependre d’accions puntuals o de la viralitat d’una sola peça de contingut.
- Optimització. Anàlisi mensual de mètriques per detectar quins formats generen més interacció, desats, comparticions i creixement net de la comunitat.
El resultat va ser una evolució sostinguda: en tots els mesos del període analitzat, el compte va tancar amb un balanç net positiu de seguidors, sense dependre d’un únic pic de creixement.
Quin paper juga el vídeo en el creixement d’un compte de restaurant?
El vídeo es va convertir en una peça important de l’estratègia perquè permet mostrar en pocs segons elements que una fotografia no sempre recull: preparació, moviment, ambient, servei i context de consum.
Els reels van mantenir un engagement habitual d’entre el 4% i el 5%, amb una dada especialment rellevant: en un dels mesos del període es va assolir un 7,80% d’engagement amb només dos reels publicats. En un altre mes, quatre reels van generar prop de 160 interaccions, entre les quals gairebé 40 desats i una vintena de comparticions.
Aquesta dada de desats i comparticions és la que més importa. No es tractava només de generar volum de publicacions, sinó de crear formats capaços de generar accions de més valor que un simple “m’agrada”: accions que indiquen a Instagram que el contingut mereix més abast.
Com es mesura si una estratègia de social media està funcionant?
El nombre de seguidors és només una part de l’anàlisi. Per avaluar l’evolució, també es van seguir la visibilitat, l’engagement i la resposta de l’audiència als diferents formats.
L’estratègia va mantenir una evolució positiva de la comunitat durant tot el període analitzat, sense dependre d’un únic pic puntual de creixement. En el període amb informes comparables, el compte va superar les 850.000 visualitzacions acumulades i va mantenir un engagement habitual d’entre el 5% i el 6% en les publicacions, amb pics del 6,8%.
Aquestes dades, juntament amb el creixement sostingut de la comunitat, permeten valorar l’evolució sense exposar el detall mensual del negoci.
Resultats: una comunitat que va créixer un 106,7%
Els principals resultats del projecte:
+106,7% de creixement de la comunitat des de l’inici de la gestió
+3.689 seguidors nets des de l’inici de la gestió
+850K visualitzacions acumulades durant el període analitzat
6,8% de pic d’engagement en publicacions
El compte va passar de 3.456 a 7.145 seguidors des de l’inici de la gestió i va mantenir un balanç positiu de creixement cada mes del període analitzat. El valor del cas no rau en una publicació aïllada, sinó en la combinació d’estratègia, producció constant i revisió de dades.
Què pot aprendre un altre restaurant d’aquest cas?
Aquest cas deixa diversos aprenentatges aplicables a altres negocis de restauració que vulguin construir una presència més sòlida a les xarxes socials:
- La constància permet construir una línia reconeixible. Una bona peça pot generar un pic puntual, però el creixement sostingut es basa en una estratègia mantinguda durant mesos.
- El vídeo amplia les possibilitats narratives. En restauració, permet mostrar elaboració, producte, sala i ambient en un mateix format, per la qual cosa ha de formar part del mix de continguts.
- Mesurar de manera periòdica ajuda a prendre millors decisions. Analitzar l’evolució de la visibilitat, la interacció i la comunitat permet detectar quins formats val la pena reforçar, ajustar o descartar.
- La comunitat és un indicador de notorietat, no una conversió per si sola. Per això, el creixement de seguidors s’ha de llegir conjuntament amb la visibilitat i la interacció, evitant atribuir directament reserves o facturació a les xarxes socials si no existeix una mesura específica.
